Logos Multilingual Portal

Select Language



Giorgio Bàrberi Squarotti (1929-)

   

E' nato a Torino nel 1929, dove si è laureato con Giovanni Getto con una tesi sull'opera letteraria di Giordano Bruno. Dal 1967 insegna come ordinario di letteratura italiana all'università di Torino. Ha pubblicato, dopo Astrazione e realtà del 1960, un gran numero di opere che riguardano figure e tempi della letteratura italiana, da Dante al Manzoni, dal Petrarca al Marino, dall'Ariosto al Tasso, dal Boccaccio a d'Annunzio, dal Pascoli a Sbarbaro, da Pavese a Montale e ad altri contemporanei. Molti, poi, sono i volumi di versi, dal 1960 all'anno scorso. E' responsabile scientifico del Grande Dizionario della Lingua Italiana dell'Utet, presso cui dirige anche la collana dei "Classici italiani". E' condirettore di "Lettere italiane" e di "Astolfo".

a nyelvi szegénység gyengít: azzal a kockázattal jár, hogy mások elképzeléseinek a szolgáivá válunk
a pobreza da linguagem enfraquece-nos: pode tornar-nos escravos das ideias dos outros
a pobreza da linguaxe enfeblece: pode converternos en escravos das ideas alleas
a pobreza da linguaxe enfeblece: pode converternos en escravos das ideas alleas
a pobreza de linguagem nos enfraquece: podendo fazer de nós, escravos das idéias dos outros
a pobreza d\'o lenguache nos aniebla y pué fer-nos esclaus d\'as ideyas d\'atros
a povertà d\'a lingua n\'indebboliscia: ni po \'ffà diventà schiavi i l\'idee di l\'avutri
a\' puvertà da lingua ne fa\' addebbulire, ne po fà divennà schiavi de l\'idee de l\'avutri
chudoba jazyka nás oslabuje: riskujeme, že se staneme nevolníky cizích myšlenek
chudoba jazyka oslabuje, robí z nás otrokov mylienok iných
dil fakirliği güçsüzleştirir: bizi başkalarının fikirlerinin kölesi yapma tehlikesi taşır
ea povertà de linguajo rende déboi; ea ris-cia de farne diventar s-ciavi dee idee dei altri
ea povertà de linguajo rende déboi; ea ris-cia de farne diventare s-ciavi dee idee dei altri
êrmoej èn taol taert dich aut: de riskiërs van slaof te wiëne van nen aandere z\'n gedaechte
esar sol bon da droar poche parole as ridus deboi, e ‘s ris-cia da dventar servidor a dle idee da chi atar
eser poarech en de la lngua el fa dientà deboj e ga fa riscià de dientà sciaf de le idee di oter
e\' scour s\'la micragna fe\' l\'om imbezil, e s\'us dventa scevi dal zenti se lour paturnie
feyti kimzugunon wezaley zoy püchilka chekey fey mu ta zoy pekan günekamekegeafuyiñ pu kakelu mu
gans yeth boghosek y fedher gwanhes: y hyll agan gül keth dhe dybyansow re erell
gant ur yezh treut omp izilaet; gallout a ra hol lakaat da vezañ sklav da vennozhioù ar re all
gebrekkige taalbeheersing maakt ons kwetsbaar: we riskeren slaaf van andermans ideeën te worden
hejarî le zimandan miro kollewar deka, metirsî ewey têdaye bimankate koyley bîrûray xellkî tir
hizkuntz aberastasunik ezak ahul egiten gaitu eta besteren ideien morroi bihur gaitzake
i attechìa \'ttin glossa mas kanni adìnati: ikànni na ghettùmesta schiavi \'ttes idee tos addhò
il-faqar ta’ lingwa taghmilna dghajfa: tirriskja li taghmilna skjavi tal-idejat ta’ haddiehor
kaelaenj ashushi lafchamsamazj, ilae lomaenaenj arjsaematnae mashtixtj uraeks minj taeaesmazj
kielellinen köyhyys heikentää: se saattaa vaaraan joutua toisten ajatusten orjaksi
knappa språkfärdigheter gör oss sårbara och kan göra oss till slavar av andras idéer
la miséria d\'i Zcours la fa dvintè bucalòun: u\'s côrr e résch ad dvintè s-cèv ad quél ch\'i pèinsa ch\'ijlt
la pauvreté linguistique nous rend vulnérables ; elle peut nous rendre esclaves des idées d\'autrui
la pobrea del llenguage nos debilita i pot fer.-nos esclaus de les idees d\'atres
la pobresa del llenguatge ens afebleix i ens pot fer esclaus de les idees d\'altres
la pobreza del lenguaje nos debilita y puede hacernos esclavos de las ideas de otros
la pobreza del llinguaxe debilita: puede tornanos n\'esclavos de les idees ayenes
la pouretâ dâo leingâdzo no fâ tot meindro; pâo fére de no lè vôlet dâi peinsâïe dâi z\'autrè dzein
la povertà de linguag che rend debul, rischia de fac diventà schiav dle idee d\'iatri
la povertà de linguaggio rende deboli: rischia de facce diventà schiavi delle idee dell\'altri
la povertà de linguaggio rende deboli:rischia de fa diventà schiavi de le idee de j altri
la povertà de linguaijo rende deboli, la podarie farne deventare sciavi de le idee de i altri
la povertà der linguaggio ce fa esse´ debboli; ce potrebbe fa´ diventa´ schiavi dell´ idee dell´ antri
la povertà di linguaggio rende deboli: rischia di farci diventare schiavi delle idee altrui - Giorgio Barberi Squarotti
la povertà ëd language a anfiapa: \'l asar a l\'é ch\'a në fasa sciav ëd le idee ëd ij autre
la povertà ti linguaggiu rende deboli; ti face \'ddintare schiavu ti li idee ti l\'auri
la povreza \'d linguag la renda debil: as corra al risch \'d dvintär obsequent a li i idei d\'jeter
la probeza del llinguax debilítanos: arriesgámosnos a camudar esclavos
la provedad del lenguaje mos aflaka i puede azermos siervos de las ideas de otros
la puaretât di lengaç al rint debui: al riscje di fanûs diventâ sclâfs das ideis di chei atrîs
lingva malriĉeco malfortigas: ĝi riskas igi nin sklavoj de alies ideoj
loshn-oremkeyt shvakht-op un ken undz, khalile farshklafn tsu fremde gedanken
l\' povrité do linwâdje nos aflawi. Èle riskêye di nos rinde èsclave dès idêyes d’ ôtès peûpes
mae prinder iaith yn ein gwanhau; gall ein gwneud yn gaeth i syniadau pobl eraill
manglen på sproglige færdigheder gør os svage og kan gøre os til slaver af andres idéer
menu sapèmu parràri cchiù debbuli sèmu rischiannu r\'addivintari schiavi ri l\'idee ri l\'àutri
pobresa di lenga ta debilitá nos i por hasi nos katibu di ideanan di otro persona
poverty of language debilitates: it risks making us slaves to other people\'s ideas
ra puirtà de ra lengua renne flacci: arischia de facce deèntà schiai de re idee de j\'atri
sa poburesa de su linguaju si fait bessiri prus dèbilis, ca si podit fai furriai a iscraus de is atrus
sărăcia limbajului ne face slabi: riscăm să devenim sclavii ideilor altora
sermonis egestas infirmos facit: cogit nos servire cognitionibus ceterorum
siromaštvo jezika zaglupljuje nas i izlaže riziku porobljenja tuđim idejama
Spracharmut schwächt uns und macht uns zu Sklaven der Ideen, die andere haben
s\'an savàm brìsa parlèr cun dla tèsta a sràmm seimpèr di badilòun, dal vittimi ed quall chi pèinsen i èter
taalarmoede het ‘n verswakkende uitwerking: daardeur ontstaan die risiko dat ons slawe kan word van ander mense se idees
taalarmoede ondermijnt je geestelijke gezondheid en levert je over aan andermans ideeën
ubóstwo języka czyni nas słabymi: jest powodem ryzyka, że staniemy się niewolnikami pomysłów innych
valodas nabadzība padara mūs vājas: tas draud mums kļūt par citu cilvēku ideju vergiem
varfëria e gjuhës të bën të dobët:rrezikon të të bëjë skllav të ideve të të tjerëve
xêzanî di zimên de mirov bê hêz dike, metirsî ya wî ewe ku me bike xulamê dîtinên xelkê din
\'a scarenza \'e lengua ce fa micce: rìseca \'e ce rènnere schiavuotte r\' \'e penziere \'e ll\'ate
η γλωσσική πενία αποδυναμώνει: μας βάζει στον κίνδυνο να γίνουμε σκλάβοι στις ιδέες των άλλων
бедността на речта ни ни отслабва и рискуваме да станеме роби на чужди идеи
бедность языка ослабляет нас: мы рискуем попасть в рабство чужих идей
сиромаштво у језику: то нас доводи у опасност да постанемо робови идеја других људи
דלות הלשון מחלישה; היא עלולה לשעבד אותנו לדעות הזולת
زبان کی غریبی ہمیں کمزورکرتی ہے، اور دوسروں کے خیالوں کا غلام بنا سکتی ہے
فقر اللغة يضعفنا، فهو يجعلنا عبيدا لأفكار الآخرين
فقر در زبان ما را نا توان می کند , باعث این ریسک می گردد که ما اسیر افکار دیگران گردیم
भाषा की ग़रीबी कमज़ोरी लाती है - हमें दूसरों के विचारों का आधीन बना सकती है
ความยากจนทางภาษานั้นทำให้เราถดถอย เพราะอาจทำให้เราต้องตกเป็นทาสทางความคิดของคนอื่น
言葉の貧困は弱者をつくる。他者の考えの奴隷になってしまう恐れがある
語言的貧乏會使人變得軟弱,有變成別人意旨下的奴隸的危險
语言的贫乏会使人变得软弱,有变成别人意旨下的奴隶的危险
언어의 빈곤은 우리를 쇠약하게 만든다: 그래서 타인의 사상에 노예가 될 위험(성)이 있다.